Existeixen diverses teories del color des dels grecs. Totes elles establien tota una sèrie de regles per definir entre d'altres coses l'objecte de l'ús dels colors i com mesclar-los. Les diferents teories del color han tingut també diferents motivacions. Es feien en funció del gremi des d'on s'estudiava o cap el que anaven dirigides.
Per exemple existeixen teories del color pictòriques destinades a reglamentar i ajudar als pintors en funció dels pigments existents. També existeixen teories del color més orientades a la psicologia de la percepció i altres que estàn realitzades des del punt de vista de la física(òptica i termodinàmica).
Una de les conclussions que va extreure Newton, amb el seu famós experiment en que va fer passar un feix de llum a través d'un prisma de vidre de costats no paral·lels, és que la llum es pot descomposar en feixos de llum de colors. 
La visió de la ciència no ha despertat massa entusiasme entre els artistes(pintors), acostumats a la mescla de pigments, ja que per aquest gremi ha estat poc aplicable mesclar colors llum ja que no disposaven de mitjans tecnològics encara per controlar la llum. Però gràcies a la informàtica la representació de gràfisme mitjançant monitors(que són uns artilugis que emeten "colors llum") ha canviat aquesta visió. Justament ara els video-artistes o els artistes en format web estàn fent servir el model tradicionalment més proper a la ciència.
Si de lluny de la pantalla vosaltres veieu al monitor(o un televisor) moltíssims colors, com és que si us apropeu amb una lupa al monitor(o televisor) els colors es redueixen al Vermell, Verd i Blau?
La resposta és que tota la resta de colors que nosaltres veiem al monitor es "generen" en la nostra percepció a partir d'aquests tres.
A la introducció hem estat parlant dels sistemes de color additius i sustractius. Recordeu que volien dir?
- Aditiu vól dir "que suma".
- Sustractiu vól dir "que resta".
Què és el que resta o suma? Resposta: La llum.
Llavors: quan tingueu un sistema de colors que al mesclar els seus colors primaris tendim cap al color blanc es tracta de colors aditius. I si al mesclar-los ens allunyem del blanc llavors el sistema de colors l'hem d'anomenar sustractiu.
MODEL RYB(Vermell, Groc, Blau)
Quan anàveu al col·legi de petits segurament us feien fer manualitats i vau començar a mesclar colors. Allà us vau adonar principalment de dues coses:- Que a mesura que anàveu mesclant els colors la cosa cada cop estava més negra.
- Al mesclar vermell i groc obtenieu el taronja. Al mesclar el blau i el groc obtenieu el verd. Al mesclar el blau i el vermell obtenieu el propre. És a dir que a partir de la mescla dels colors vermell, blau i groc obtenieu la resta de colors de l'arc de Sant Martí.
MODEL CMYK(Cyan, Magenta, Groc)
Més tard, si vau continuar fent una mica més d'arts plàstiques resulta que si anàveu a la botiga havieu de comprar tèmperes de colors cyan, magenta, groc i negre. Us vau adonar entre d'altres coses que el cyan no és el mateix blau i que el magenta és una mica rosa cosa que segurament us va sorprendre. Però també, al mesclar-los vau veure que obtenieu altres colors.
El sistema CMYK és el que es fa servir en arts gràfiques per imprimir. I també es fa servir a les vostres impresores.
MODEL RGB(Vermell, Verd i Blau)
Així com els anteriors el RYB i el CMYK són colors sustractius aquest altre és aditiu. Potser no és tant intuitiu que els anteriors ja que al principi xoca que al mesclar vermell i verd obtinguem groc. És a dir que al mesclar-los tendim cap a blanc. Aquest sistema és el que ens interessa per fer disseny de pàgines web. Farem servir aquests.
DIMENSIONS DEL COLOR
El color té tres components:
- Matiç. El que ens fa distingir els colors vermells dels blaus. Sovint els representen en un cercle cromàtic.
- Brillantor o tó. (trobareu també que li diuen tó al matiç; simplement és un abús del llenguatge i està equivocat).
- Saturació: La vivacitat dels colors, anant des d'escala de grisos fins a colors ben llampants.
Podriem dir que el color és tridimensional. Al só li passa una cosa semblant. El só té tres components: volum, nota(freqüència) i timbre.
COLORS PRIMARIS
Aquells colors a partir dels quals podem obtenir la resta o quasi la totalitat de la resta se'ls hi diu colors primaris. I als obtinguts per la mescla de primaris se'ls hi diu secundaris. Cada un dels sistemes de colors que hem citat tenen els seus colors bàsics o primaris.
La designació d'uns matiços en concret com a primaris és arbitrària. Tres colors del cercle cromàtic suficientment separats entre sí podrien fer el mateix paper.
- Físics i monitors fan servir RGB.
- Artistes fan servir: RYB.
- Arts Gràfiques i impresores: CMYK
- Psicòlegs fan servir: Blau, verd, vermell i groc, cadascún dels quals provoquen una reacció que no implica a les demés.
L'artista utilitza els colors, el físic les llums de color i el psicòleg s'interessa per les dues coses.
Colors Complementaris:
Aquells colors que al mesclar-los obtenim el color blanc. Per exemple: #ffff00 (groc) + #0000ff (verd). Bé, això no és exactament així ja que només funcionaria si són colors aditius.
Mireu aquesta adreça següent que us defineix els colors complementaris en funció del cercle cromàtic:
http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/complementarios.htm
Allà, com veureu, ens diu que els complementaris estàn disposats en els costats oposats del cercle cromàtic, per una banda, i que al mesclar-los obtenim un color gris fosc tirant cap a negre, és a dir que es neutralitzen.
[To be continued...]
El color no és una propietat dels objectes sino de la percepció d'aquests que fem amb la vista-cervell...
Fisiologia del color, Filtres(els pigments es comporten com a filtres que només deixen passar...), semàntica del color,...
Entrades
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada