Teoria del color
Existeixen diverses teories del color des dels grecs. Totes elles establien tota una sèrie de regles per definir entre d'altres coses l'objecte de l'ús dels colors i com mesclar-los. Les diferents teories del color han tingut també diferents motivacions. Es feien en funció del gremi des d'on s'estudiava o cap el que anaven dirigides.
Per exemple existeixen teories del color pictòriques destinades a reglamentar i ajudar als pintors en funció dels pigments existents. També existeixen teories del color més orientades a la psicologia de la percepció i altres que estàn realitzades des del punt de vista de la física(òptica i termodinàmica).
Una de les conclussions que va extreure Newton, amb el seu famós experiment en que va fer passar un feix de llum a través d'un prisma de vidre de costats no paral·lels, és que la llum es pot descomposar en feixos de llum de colors. 
La visió de la ciència no ha despertat massa entusiasme entre els artistes(pintors), acostumats a la mescla de pigments, ja que per aquest gremi ha estat poc aplicable mesclar colors llum ja que no disposaven de mitjans tecnològics encara per controlar la llum. Però gràcies a la informàtica la representació de gràfisme mitjançant monitors(que són uns artilugis que emeten "colors llum") ha canviat aquesta visió. Justament ara els video-artistes o els artistes en format web estàn fent servir el model tradicionalment més proper a la ciència.
Si de lluny de la pantalla vosaltres veieu al monitor(o un televisor) moltíssims colors, com és que si us apropeu amb una lupa al monitor(o televisor) els colors es redueixen al Vermell, Verd i Blau?
La resposta és que tota la resta de colors que nosaltres veiem al monitor es "generen" en la nostra percepció a partir d'aquests tres.
A la introducció hem estat parlant dels sistemes de color additius i sustractius. Recordeu que volien dir?
- Aditiu vól dir "que suma".
- Sustractiu vól dir "que resta".
Què és el que resta o suma? Resposta: La llum.
Llavors: quan tingueu un sistema de colors que al mesclar els seus colors primaris tendim cap al color blanc es tracta de colors aditius. I si al mesclar-los ens allunyem del blanc llavors el sistema de colors l'hem d'anomenar sustractiu.
MODEL RYB(Vermell, Groc, Blau)
Quan anàveu al col·legi de petits segurament us feien fer manualitats i vau començar a mesclar colors. Allà us vau adonar principalment de dues coses:- Que a mesura que anàveu mesclant els colors la cosa cada cop estava més negra.
- Al mesclar vermell i groc obtenieu el taronja. Al mesclar el blau i el groc obtenieu el verd. Al mesclar el blau i el vermell obtenieu el propre. És a dir que a partir de la mescla dels colors vermell, blau i groc obtenieu la resta de colors de l'arc de Sant Martí.
MODEL CMYK(Cyan, Magenta, Groc)
Més tard, si vau continuar fent una mica més d'arts plàstiques resulta que si anàveu a la botiga havieu de comprar tèmperes de colors cyan, magenta, groc i negre. Us vau adonar entre d'altres coses que el cyan no és el mateix blau i que el magenta és una mica rosa cosa que segurament us va sorprendre. Però també, al mesclar-los vau veure que obtenieu altres colors.
El sistema CMYK és el que es fa servir en arts gràfiques per imprimir. I també es fa servir a les vostres impresores.
MODEL RGB(Vermell, Verd i Blau)
Així com els anteriors el RYB i el CMYK són colors sustractius aquest altre és aditiu. Potser no és tant intuitiu que els anteriors ja que al principi xoca que al mesclar vermell i verd obtinguem groc. És a dir que al mesclar-los tendim cap a blanc. Aquest sistema és el que ens interessa per fer disseny de pàgines web. Farem servir aquests.
DIMENSIONS DEL COLOR
El color té tres components:
- Matiç. El que ens fa distingir els colors vermells dels blaus. Sovint els representen en un cercle cromàtic.
- Brillantor o tó. (trobareu també que li diuen tó al matiç; simplement és un abús del llenguatge i està equivocat).
- Saturació: La vivacitat dels colors, anant des d'escala de grisos fins a colors ben llampants.
Podriem dir que el color és tridimensional. Al só li passa una cosa semblant. El só té tres components: volum, nota(freqüència) i timbre.
COLORS PRIMARIS
Aquells colors a partir dels quals podem obtenir la resta o quasi la totalitat de la resta se'ls hi diu colors primaris. I als obtinguts per la mescla de primaris se'ls hi diu secundaris. Cada un dels sistemes de colors que hem citat tenen els seus colors bàsics o primaris.
La designació d'uns matiços en concret com a primaris és arbitrària. Tres colors del cercle cromàtic suficientment separats entre sí podrien fer el mateix paper.
- Físics i monitors fan servir RGB.
- Artistes fan servir: RYB.
- Arts Gràfiques i impresores: CMYK
- Psicòlegs fan servir: Blau, verd, vermell i groc, cadascún dels quals provoquen una reacció que no implica a les demés.
L'artista utilitza els colors, el físic les llums de color i el psicòleg s'interessa per les dues coses.
Colors Complementaris:
Aquells colors que al mesclar-los obtenim el color blanc. Per exemple: #ffff00 (groc) + #0000ff (verd). Bé, això no és exactament així ja que només funcionaria si són colors aditius.
Mireu aquesta adreça següent que us defineix els colors complementaris en funció del cercle cromàtic:
http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/complementarios.htm
Allà, com veureu, ens diu que els complementaris estàn disposats en els costats oposats del cercle cromàtic, per una banda, i que al mesclar-los obtenim un color gris fosc tirant cap a negre, és a dir que es neutralitzen.
[To be continued...]
El color no és una propietat dels objectes sino de la percepció d'aquests que fem amb la vista-cervell...
Fisiologia del color, Filtres(els pigments es comporten com a filtres que només deixen passar...), semàntica del color,...
Photoshop - Finestra de selecció del color
Com es fa servir el panell de selecció de color a Photohsop?
Us heu de fixar en aquesta part de la barra d'eines. Veieu aquests quadrets? Al color del quadre de davant se li diu color frontal i al de darrera color de fons. La doble fletxa serveix per intercanviar-los.
Els quadradets de blanc i negre petitets que hi ha a sota serveixen per posar com a colors frontals i de fons el blanc i el negre. I la doble fletxa serveix per intercanviar el color frontal amb el color de fons.
Si donem un click sobre el quadre de color frontal o de color de fons ens apareixerà la següent finestra:
Si premem sobre la casella "sólo colores web" veureu que el continu de colors deixa de ser tant continu i només es mostren els colors de seguretat.
En aquesta finestra que ens surt podem veure com coexisteixen diferents sistemes de colors. Fins i tot ens apareix a baix de tot un camp de text on hi ha el color expressat en format hexadecimal. Ens anirà molt bé per fer pàgines web. La resta de camps per especificar els colors són els següents:
- RGB: amb valors dels canals de llum R,G,B en vermell, verd i blau.
- CMYK: amb valors dels colors matèria o pigment. Aquest serveix per treballs en arts gràfiques.
- HSB: Amb les components del color matiç, saturació i brillantor(tono). Aquest sistema de colors també el teniem en Flash, amb un petit canvi de noms. Aquest sistema de colors es representa en un espai cilíndric.
- Lab: Un altre sistema per escollir els colors.
- Hexadecimal. Hi ha un petit camp a la finestra de selecció de colors en el que es troba codificat el color en format hexadecimal, el qual és el que fem servir a HTML i CSS. Tant ho podem fer servir per obtenir un color hexadecimal d'una part d'una fotografia com per especificar nosaltres quin color volem.
Per més informació aneu a l'auda del photoshop i busqueu: HSB, RGB i CMYK
Els colors web
Els colors web, altrament anomenats "Colors segurs" han estat, durant força temps, utilitzats per assegurar que des de qualsevol ordinador es poguin representar. La raó d'existir principal d'aquesta col·lecció de colors és que quan va començar el World Wide Web els monitors i les targetes gràfiques encara no sabien representar prous colors. En aquell moment ja s'aconseguia representar en el màxim número d'ordinadors fins a 256 màxim. Anteriorment la fita només arribava a 16 colors,
Amb l'evolució de les targetes gràfiques es va aconseguir representar fins a 256x256x256= 161777.216 de colors gràcies a la codificació de 24 bits i a l'augment de la memòria i velocitat de processament de les targetes gràfiques.
En l'actualitat tot i que la gran majoria de targetes gràfiques són capaces de reproduir i representar tants colors encara es continua considerant aquells 216 colors web com a colors estàndard.
Els colors web es poden identificar ràpid per què els canals agafen com a valors: 00, 33, 66, 99, cc, ff.
Mireu aquesta adreça que explica una mica més:
http://www.desarrolloweb.com/faq/148.php
Els de desarrolloweb són molt bons. Aquí trobareu molta informació de disseny de pàgines web.
SISTEMA DE COLORS RGB
El sistema de colors RGB és un sistema additiu. És a dir que si sumem els seus colors tendim cap el blanc, a diferència de sistemes de color sustractius(com els "colors pigment" o també dits "colors matèria") que al mesclar-los cada cop tendeixen més cap a negre, o ens allunyem del blanc.
Recordeu l'experiment de Newton. Ell va descomposar un raig de llum blanca, que entrava per una escletxa d'una finestra, en raigos de diferents colors mitjançant l'ajut d'un prisma de vidre. Des de llavors s'ha dit que: el blanc és la suma de tots els colors. Bé, en realitat s'hauria de dir que és la suma de tots els colors additius.
TRUE COLOR
TRUE COLOR: Expressió procedent de l'anglés i significa color real o color verdader. Si una tarjeta de vídeo d'un ordinador és capaç de representar tans colors com per permetre veure una "imatge real", una fotografia, es diu que aquella tarjeta de vídeo representa TRUE COLOR.
CODIFICACIÓ RGB:
En els ordinadors, per raons informàtiques, es prenen valors que van des de 0 fins a 255, o sigui 256 valors possibles per definir la intensitat de cada canal. Amb la qual cosa per combinatòria es poden codificar 256x256x256=161777.216 valors possibles.
Mireu-vos aquest enllaç de Wikipèdia:
CODIFICACIÓ HEXADECIMAL DEL COLOR:
Fixeu-vos que els colors codificats en el sistema hexadecimal, que ja coneixeu de l'HTML, són capaços, per combinatòria matemàtica, de generar 161777.216 valors diferents. Recordem per un moment com es codifica un color en hexadecimal. Hi havia un coixinet al principi i després 6 caràcters(hexadecimal) on a cada caràcter es poden posar 16 valors diferents.
#FF4566 (#RRGGBB):
Els dos primers caràcters donen informació del vermell, els dos següents del verd i els dos darrers del blau(RGB).
Per cada canal hi ha 256 combinacions possibles(16x16=256).
I per definir un color, per tant, disposem 256x256x256=161777.216 valors possibles.
Veieu que aquest sistema de codificació per combinatòria matemàtica funciona molt bé per codificar colors del tipus TRUE COLOR.
Però que es poguin generar 16.17 milions de colors no vól dir que l'ull humà en sigui capaç de distingir-los. En condicions ideals l'ull humà pot distingir diferències de longitud d'ona tant petites com 20Angstroms. Així un observador pot dividir l'espectre visible en més d'un centenar de matisos.
| . | . |
| . | . |
Entre aquests 4 quadrets hi ha un que té color que no és igual. Quin? Si no sabeu quin vól dir que l'ull humà no és capaç de distingir tots els 16.17 milions de colors que es poden definir amb TRUE COLOR.
Mireu-vos aquest enllaç cap a la wikipèdia que parla sobre la profunditat de color. Veureu una mica més d'informació sobre TRUE COLOR, HI-COLOR, color indexat, ...
http://es.wikipedia.org/wiki/Profundidad_de_color
Paral·lelament estaria bé que fèssiu un cop d'ull al que permeten les vostres targetes gràfiques. Aneu a l'escriptori i feu:
BOTÓ DRET > PROPIETATS DE PANTALLA >Pestanya Configuració. I fixeu-vos en la secció de "Qualitat del color".
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris