Orientació - Aprenentatge - Els beneficis de prendre l'aire

Mireu quin article he vist. Un article que diu que sortir a la natura és tant bo pel cervell com fer meditació.

Washington, 16 dic (EFE).- Investigadores de la Universidad de Michigan (EE.UU.) han descubierto que la memoria y la atención mejoran un 20 por ciento después de pasar una hora en contacto con la naturaleza o simplemente dando un paseo por un parque. Seguir leyendo el arículo

Foto y Vídeo relacionado

Ampliar fotografía

La investigación, publicada en la edición de diciembre de Psychological Science, confirma la teoría popular de que es bueno salir a tomar el aire o dar una vuelta para despejarse.

Los autores del estudio, Marc Berman, John Jonides y Stephen Kaplan, de la facultad de Psicología de la Universidad de Michigan, consideran que los resultados obtenidos pueden ayudar a las personas que padecen de fatiga mental.

Caminar en un parque, no importa si hace calor o hace frío, o incluso ver fotografías de la naturaleza puede ayudar a mejorar la memoria y la atención.

Berman señaló que "interactuar con la naturaleza puede tener efectos similares a la meditación", algo que probaron con un experimento en el que pusieron a prueba su teoría de que esa actividad mejora los procesos cognitivos.

Los participantes en el ensayo tuvieron que caminar por el campus universitario, por el jardín botánico, por un parque de la ciudad e hicieron rutas urbanas.

El estudio revela que los que caminaron en el parque mejoraron su memoria de corto plazo en un 20 por ciento, pero no mostraron mejoras cuando caminaron por la zona urbana.

Según los científicos, las distracciones y el bullicio de la ciudad estimula a la gente, pero parece que consume atención y memoria, mientras que la naturaleza tiene un efecto calmante y regenerativo en las personas.

De hecho, según los investigadores, estar en contacto con la naturaleza también puede tener beneficios en el tiempo de recuperación de pacientes con cáncer y ayuda a mejorar la memoria y la atención.

"Encontramos los mismos beneficios cuando había 26 grados y era un día soleado de verano, que en días de enero con una temperatura de menos 4 grados", apuntó Bergan, "la única diferencia fue que los participantes disfrutaron más las caminatas de primavera y verano que en los días fríos de invierno".

Otra de las teorías que han constatado es que mostrando imágenes urbanas y de naturaleza el efecto es el mismo: la naturaleza relaja y favorece la concentración.

Ja ho sabeu doncs. A sortir al carrer a prendre l'aire. A part, el contacte amb el Sol o simplement la llum del dia afavoreix regular el metabolisme i els cicles cardians. També ajuda a alleugerir la depressió i a millorar les defenses.

I si apreneu tècniques de meditació podreu controlar el vostre cervell i millorarà la vostra concentració. En realitat les tècniques de meditació i relaxació són força "xorres", el que passa és que o bé no en sabem o bé no ho apliquem. Suposo que és qüestió de proposar-s'ho.

Per altra banda contràriament al que popularment es pensa la concentració en realitat és l'estat de mínim esforç mental. Fatiga menys estar concentrat que dispers per que porta implícit treure del cap el que molesta. I el cap el tens mé enfocat a resoldre els problemes concrets que interessen. Vas més al gra. El problema és que per arribar a l'estat de concentració òptim cal invertir una mica de temps. Bé, però després el recuperem per que el rendiment d'1 hora de feina concentrat equival a més de 3 hores dispers. Per tant, dedicar mitja hora a relaxar-se i concentrar-se abans de començar és una bona inversió de temps. Guanyes la meitat de temps.

Brindis

Orientació - Reflexioneu-hi sobre com heu fet els diferents exercicis

Quan aprenem quasi és més important el procés en sí que el producte final.

Expliqueu quines eines, opcions, menús, tècniques heu fet servir per cada exercici. Heu fet servir màscares? Heu fet servir la eina text?

Expliqueu breument de què anava cada pràctica i el procés com heu arribat al producte final.

Reflexioneu-hi i re-editeu les vostres entrades.

Orientació - Exercicis - Llista de tasques pendents

Tinc el plaer de comunicar-vos que ja podeu pujar els vostres exercicis al blog d'exercicis. Recordeu que per poder accedir a l'àrea d'administració heu d'anar a http://blogger.com i ingressar amb el vostre compte de google.

Per poder accedir al blog d'exercicis com a coautores heu de tenir compte als serveis de google i us he hagut de convidar jo.

Us recordo la llista de tasques:

1. Composició nadalenca abstracta.
2. Composició nadalenca concreta.
3. Esquema d'etiquetes HTML amb els atributs i valors d'atribut.
4. Llista d'abreviatures de teclat que t'enrecordis.
   

I totes les tasques que hi ha a l'apartat d'exercicis fins el dia d'avui i les que us digui a classe dijous.

Tanmateix us posaré deures per les vacances per que no us oxideu i torneu ben àgils.

Aneu visitant el blog de tant en tant per que us aniré posant més informació.

Orientació - Notícies - Campus habilitat amb els vostres comptes

Us he habilitat el campus amb el nick i el password que hem vau donar. Tot i que encara no hi ha res comproveu que podeu entrar.

Al Campus vull provar de posar exàmens i exercicis tipus test, entre d'altres coses, per que pugueu posar-vos a prova. Això és un experiment. Ho testarem.

Ara m'hi posaré amb el fòrum on podreu plantejar preguntes i respostes entre vosaltres.

Orientació - Els exercicis es troben a la pestanya EXERCICIS

Els exercicis els podeu trobar a a partir d'ara a la pestanya "EXERCICIS"
que la podeu trobar a dalt. També podeu arribar-hi clickant aquí.

Photoshop - Exercicis - 16 Desembre 2008

Bon dia!

A) Fent servir l'ajuda del photoshop descriu per escrit en pasos com:

1. Es crea un motiu.
2. Es crea un pinzell.
3. Es crea una forma personalitzada.

B) Respon a les següents preguntes:

1. Amb quines eines puc bellugar píxels, seleccions i traçats.
2. Descriu com puc redimensionar, posar en perspectiva, girar, voltejar,... una selecció.
3. Descriu com puc redimensionar, posar en perspectiva, girar, voltejar,... un traçat.
4. Descriu com puc redimensionar, posar en perspectiva, girar, voltejar,... una col·lecció de píxels.

C) Aprèn a fer fletxes amb photoshop amb el tutorial següent: Clica aquí. A continuació obté la figura següent:











D. Fes el següent gràfic.


E) Fes una bola de foc amb el següent tutorial. Clica aquí.

F) Fes aquest taulell d'escacs en perspectiva i dibuixa un caball que faci ombra sobre el tauell.

Orientació - Es responen preguntes gratuïtament

El meu combustible són les preguntes. Així que podeu preguntar-me, suggerir-me, donar-me idees,.... Pots fer comentaris a sota de cada article.

Ajuda'm a ser millor profe.

Sóc interactiu! :)

Recordeu però que per generar dubtes s'ha de processar. Mira't els apunts, tant els de paper com els d'aquest blog i intenta fer els exercicis de nou.

La millor manera de generar dubtes és experimentar, analitzar, investigar,... amb esperit científic i empíric. Fixa't quan passen les coses, quan funcionen i quan no. Llença hipòtesis del perquè funcionen o per què no funcionen les coses i analitza si són correctes aquelles hipòtesis.

Gestiona els teus inputs. Posa't a prova. Tingues esperit constructiu. Juga i aprèn però amb atenció. Relaciona els conceptes, processa la informació.

Ets el propietari del teu cervell, gestiona'l tu amb responsabilitat. No ho pot fer ningú més que tu.

I si no te'n surts sol/a després d'haver-ho intentat sempre pots preguntar-me.

Orientació - LES ETAPES DEL CURS

Clica sobre la imatge per veure les diferents etapes del curs.

Dreamweaver - Orientació - Què farem amb Dreamweaver?

Dreamweaver és el programa ideal per editar pàgines web de forma professional ja que inclou diferents aspectes que fan d'ell un programa molt versàtil i complert tant per a dissenyadors com per a desenvolupadors i programadors.

1. Edició. Permet editar webs tant en mode WYSIWYG com en mode codi.
2. Gestió d'arxius. Permet gestionar els arxius d'un lloc web. El seu gestor fa de client FTP i a més és intel·ligent ja que se n'adona quan arxiu canvia de lloc i actualitza automàticament totes les URL que portin cap aquell arxiu.
   
3. Llenguatges. Dreamweaver treballa amb diferents llenguatges com HTML, XHTML, XML,PHP, CSS, Javascript, ASP,... Aprofundirem en HTML, XHTML, CSS i us presentaré des del Dreamweaver Javascript.
   

Flash - Orientació - Què farem amb FLASH?

Flash és un programa força versàtil. El seu ús pot ser tant per realitzar continguts multimèdia orientats tant a CD com a webs.

1. Dibuix Vectorial. Aprendreu les tècniques per dibuixar i modelar els diferents objectes vectorials.
   
2. Animació. Aquest és l'aspecte més potent del Flash. La majoria dels banners publicitaris d'avui dia es fan amb Flash.
   
3. Multimèdia. Un altre dels punts forts del Flash és que permet incorporar so i vídeo. I naturalment imatges de mapes de bits.
   
4. Interactivitat. Mitjançant un llenguatge de programació que es diu ActionScript es poden desenvolupar rutines interactives. Assentarem les bases per entendre aquest llenguatge i també per fer la major part de les coses que trobem a les pàgines web interactives.
   

Photoshop - Orientació - Què farem amb Photoshop?

Photoshop és una eina d'edició de mapes de bits, és a dir: serveix per editar píxels. Però l'ús que farem d'aquest programa no queda restringit a això només. Photoshop ens permet fer més coses. A continuació us explico quins son els aspectes que treballarem a Photoshop:

1. Generació de grafisme a photoshop.


• Per a això cal desenvolupar tant les habilitats d'edició de píxels com les habilitats d'edició vectorial del propi photoshop. Les possibilitats són infinites. I dominar-les ens ajudarà a expressar-nos millor visualment i a fer treballs més fins.


2. Retocs i ajusts fotogràfics.


• Aquí trobarem la part més tècnica de Photoshop i de fet és el punt més fort d'aquest programa. Photoshop es va crear precisament amb aquesta finalitat. Per cert la majoria d'eines de retoc fotogràfic del photoshop es basen en les tècniques de retoc prèvies a la informàtica que s'utilitzaven als laboratoris. El retoc fotogràfic de laboratori és una cosa força antiga. A la URSS, a la època de Stallin, ja es practicava el retoc fotogràfic per treure de la foto a algú. Hi ha hagut verdaders artistes de la falsificació fotogràfica des que existeix la fotografia.
  


3. Animacions. Gifs animats.


• Tradicionalment, des de la versió Photoshop 5.5, trobàvem aquesta funció al programa que acompanya al Photoshop, l'Image Ready. Aquest programa és el germà bessó del Photoshop. Els gifs animats servien per fer banners publicitaris. Avui dia es fan més en Flash. Però encara es fan servir els gifs animats tant per banners com per altres coses.


4. Creació de pàgines web a partir de mapes de bits.


• Amb photoshop i amb Image Ready podem generar pàgines web a partir d'una imatge de mapes de bits. Nosaltres podem composar la interfície d'una pàgina web dibuixant-la en el propi photoshop. És per això que ens cal aprendre les habilitats de grafisme.

Photoshop - Orientació - Què hem fet fins ara i per què?

Fins ara hem fet els fonaments del Photoshop.

1. Hem començat a conèixer la interfície del programa.
2. Hem desenvolupat les habilitats per seleccionar píxels.
3. Hem desenvolupat les habilitats del dibuix vectorial.
4. Hem desenvolupat la mecànica dels pinzells.
5. Hem conegut algunes abreviatures de teclat.
6. Hem començat a conèixer les eines i algunes opcions de menú.
   

Amb aquests cinc punts hem establert les bases per poder:

1. Generar grafisme.
2. Fer retoc fotogràfic.
3. Fer gifs animats.
4. Crear pàgines web a partir de mapes de bits.

Booleans - 3a part - Combinar traçats vectorials

Sovint necessitarem obtenir un traçat vectorial que sigui fruit de la fusió, la resta, la intersecció o la exclusió d'altres traçats vectorials més primitius. Per aconseguir-ho es molt fàcil.

És fa el mateix que a l'article anterior però amb una variació. En comptes d'obtenir una selecció de píxels farem el següent.

1. Seleccionem les formes vectorials que vulguem combinar.
   
2. Premem el botó [Combinar] que es troba al panell propietats, a dalt.

El resultat que obtenim és el traçat resultant d'haver combinat els anteriors(fixa't el que passa).

Booleans - 2a Part - Seleccions a partir de traçats amb booleans

En aquest article veurem com obtenir seleccions booleanes a partir de traçats.

Quan fem servir eines de creació de traçats vectorials també ens apareixen al panell contextual de propietats, a dalt, els botons per fer traçats booleans. Però quin sentit tenen?

Per poder explicar-ho cal tenir en compte però que aquests botons s'han de seleccionar just abans de crear un traçat. Però per entendre millor com funciona la cosa estudiem els casos següents:


FENT UN PRIMER TRAÇAT.
Contemplem però a continuació dos casos en que fem un primer traçat.

1. Suposem que escollim la primera opció( ). Observeu com queda la finestra traçats:
   
   
   
   La part de dins del traçat a la miniatur queda de color blanc. I si obtenim la selecció a partir d'aquest traçat amb el botó la selecció resultant és:
   
   
   
   La selecció que hem obtingut és justament l'àrea blanca de la miniatura de traçats.
   
   
   
   
2. Veiem què passa si escollim la opció de booleans abans de crear un nou traçat.
   
   
   
   Podem observar a la miniatura del traçat que el que queda blanc és el que hi ha per fora del traçat. I en conseqüència el que n'obtenim és la selecció inversa.
   
   
   
   
3. Us deixo a vosaltres que estudieu què passa amb les opcions booleanes que queden. Observeu què és el que queda blanc a la miniatura i quina selecció se n'obté.
   

CONCLUSIÓ:
La selecció que obtenim a partir d'un traçat és el que a la miniatura del traçat és de color blanc.

Nota: A partir d'ara nosaltres direm que la part blanca és l'interior del traçat.


FENT UN TRAÇAT ON JA HI HA UN TRAÇAT PREVI
La gràcia dels booleans justament la trobem quan combinem més d'un conjunt. Estudiem a continuació els següents casos en que afegim un nou traçat a un traçat existent fent servir els diferents modes booleans. Partirem del següent traçat:



Ens hem d'assegurar que aquest primer traçat ha estat fet en positiu, és a dir, que l'hem creat amb i que a la miniatura per dins està blanc .


A continuació afegirem un altre traçat i veurem el què succeeix si aquest segon el posem amb les diferents modalitats booleanes.

1. Estudiem què passa si afegim uns altres traçats posant-los en el mode .
   
   
   
   Podem observar a la miniatura que la zona blanca és la suma de les àrees. I si obtenim la selecció el resultat anirà com ja sabeu per on està pintat de blanc a la miniatura.
   
   
2. Estudiem ara el cas en que afegim altres traçats però ara en el mode .
   
   
   
   El resultat que obtenim és que el nou traçat ha restat un tros a l'altre. I la selecció resultant que obtindriem per tant és la part blanca.
   
   
3. Si afegim un nou traçat amb el mode booleà d'interescció el que obtenim és:
   
   
   
   
4. Aquest és el mode de "exclusió" i el resultat són les àrees no comunes dels dos traçats.
   
   

CONCLUSIÓ: Les seleccions compostes que obtenim, les zones blanques, són respectivament la unió, la resta, la intersecció i la exclusió dels diferents traçats.

EXERCICIS:

1. Proveu això i obtingueu les seleccions.
   
2. Obtingueu en diferents capes les formes següents fent servir un únic calaix de traçats cada cop:
   
3. Inventeu-vos amb aquests mètodes booleans obtenir seleccions d'unes quantes figures nadalenques.
   

Booleans - 1a Part - Seleccions Booleanes

Fins ara coneixeu com afegir selecció amb MAYS i com restar selecció amb ALT.

Però a més d'afegir o restar seleccions de píxels existeixen més opcions. Aquestes opcions les trobem a la barra de propietats contextuals quan escollim qualsevol eina de selecció i són aquestes:



Els quatre botons serveixen respectivament per:

1. Fer una selecció nova.
2. Afegir selecció a la que ja tinguem en aquell moment. Cosa que ja sabíeu fer amb MAYS.
3. Restar selecció a la que ja tinguem en aquell moment. Cosa que ja sabíeu fer amb ALT.
4. Intersectar amb la selecció que ja tinguem en aquell moment.
   

Booleans - Àlgebra booleana

Wikiexplicació sobre l'Àlgebra Booleana

L'àlgebra booleana es fa servir en programes d'autoedició per fusionar, restar, intersecar, excluir,..., com Photoshop per exemple, i també a programació.

Photoshop - Exercici de reparació d'imatge

Amb les eines de sel·lecció i de clonació repareu la imatge envellida(es troba a la carpeta muestras del photoshop)

Perfils ICC

Aquí parlen una mica dels perfils ICC.

Més exercicis de photoshop

1. link de tutorials photoshop. Aquí trobareu tutorials per continuar practicant amb photoshop.
2. Cartells de pel·lícula. Podríeu fer també cartells de pel·lícules inventades. A internet teniu tot el material. En aquest cartell que us he simulat he fet servir fotos que m'he trobat per internet, entre les quals està Roberto Dueñas, Tom Cruise, Kevin Bacon, Jodie Foster, Harrison Ford, ... He fet servir els modes de fusió de capes(multiplicar, trama,...), Rasterització de text, deformació de text, perspectiva,... és a dir: coses que vosaltres ja heu tocat. Doncs ara és l'excusa per posar-vos a prova i continuar combinant les diferents eines que coneixeu. La base dels crèdits l'he agafada d'una altra peli. Eren lletres blanques sobre fons negre i he aplicat el mode de fusió tramat de tal manera que es veu a través del seu fons negre.
   
   
   També podrieu, de pas, mirar cartells de pelis per inspirar-vos i recrear-los a la vostra manera. Analitzeu en aquests cartells les tècniques visuals que han fet servir i quins recursos tècnics de photoshop han pogut fer servir.
   
   
3. Fons de pantalla de la teva pel·lícula de culte preferida. Amb imatges que et trobis per internet sobre la teva peli preferida fes un colage de 1024x768. Per inspirar-vos mireu quin fons he fet de la peli Minority Report. Vosaltres teniu suficients coneixements per fer-ho també. Només cal que combineu les coses que sabeu. Si més no intenteu-ho. Si no us ensurtiu feu-m'ho saber.
   
4. Un cop hagis fet un fons de pantalla de la teva peli de culte, per què no fas amb Image Ready la interfície de la web de culte d'aquesta peli?
   
5. Anàlisi de webs tenint en compte criteris d'usabilitat, de comunicació visual i de composició. [Espereu que us acabi l'article d'usabilitat i que us digui quins ítems i quines webs us diré].
6. Aquests dies hem estat fent exercicis de maquetació i composició amb el Image Ready i el Photoshop fent servir guies i sectors. Espereu d'aquí a uns dies que us faré un encàrreg per que practiqueu.
   

Ah!, i recordeu que com a membres podeu preguntar tot el que volgueu en aquest blog.

Photoshop - Exercici Aneuet

OBJECTIU: Fent servir els vostres coneixements de selecció i de màscares de capa aconseguiu a partir de les imatges següents ficar l'aneguet a dins de l'aigua:

Photoshop - Modes de fusió

Els modes de fusió no són opcions exclusives de les capes, també apareixen aquestes opcions amb eines com el bot de pintura, el pincell, etc... Tot i així ho explicarem amb les capes.

1. Normal: Aquest és el mode per defecte. No és un mètode de fusió pròpiament dit. Simplement deixa veure el que hi ha a capes inferiors a través dels píxels transparents o semitransparents de la capa que té aquest mode en cas de tenir-ne transparents, és clar..
2. Disoldre: Tampoc no és un mètode de fusió. Sustitueix els colors superiors pels inferiors però de forma aleatòria.
3. Multiplicar: (Sempre obtenim imatges més fosques)Tots els colors tenen una correlació amb la escala de grisos. Els televisors en blanc i negre feien aquesta correlació. Un groc en una tele en blanc i negre corresponia a un tó clar i un vermell a un gris fosc. El mode multiplicar generarà una imatge de colors mesclats, que serà més o menys fosca, en funció de la correlació dels píxels de la capa activa amb la escala de grisos. D'aquesta forma, quan més s'apropi al negre més fosc serà el resultat, i quan s'allunyi, menys s'enfosquirà. De fet si els píxels són blancs no es produirà cap modificació, mentre que si són blancs no es produirà cap modificació. Els píxels inferiors també influeixen a la imatge. Si aquests són foscos o negres, el color dels superiors quasi no serà apreciable.
   
4. Trama: (Sempre obtenim imatges més clares) L'invers de multiplicar. Si el píxel superior és clar(en la seva correlació amb la escala de grisos), el resultat serà una imatge aclarada i si el píxel és molt fosc no farà res. Amb trama el color dels píxels superiors no serà dominant en aquelles zones on els inferiors siguin més clars.
   
5. Superposar: (=multiplicar+trama). Aquest mode de fusió utilitza les funcions de multiplicar i de trama segons els colors inferiors. Respecta les llums i les ombres de la imatge, ja que, si el color inferior és molt fosc, els superiors afectaràn poc o res als inferiors. I si és clar igualment. Aquest mode és ideal per donar color a imatges en grisos, o per a que la capa actui com un vel parcialment transparent.
   
6. Llum suau: La opció llum suau genera una fusió de píxels en la que els superiors enfosqueixen o aclareixen la imatge segons la quantitat de color en la seva correlació amb la escala de grisos. Els píxels de menys d'un 50% de gris aclariran la imatge i els més foscos la enfosquiràn.
   
7. Llum intensa: Funcionament similar al de llum suau; els píxels inferiors s'aclareixen o enfosqueixen en funció del grau de foscor dels superiors. A la llum intensa, el tó d'aquests píxels superiors prevaleix de forma molt més acusada sobre els inferiors, de fet, si son blancs o negres generaràn blancs o negres purs.
   
8. Llum linial: Subexposa o sobreexposa els colors augmentant o disminuint la brillantor, depenent del color de fusió. Si el color de fusió(origen de la llum) és més clar que un 50% de gris, la imatge s'aclarirà augmentant la brillantor. Si eel color de fusió és més fosc que un 50% de gris, la imatge s'enfosquirà disminuint la brillantor.
   
9. Sobreexposar:Amb el mode sobreexponenr, els píxels inferiors s'aclareixen en general però especialment si els superiors són clars en la seva correspondència en l'escala de grisos. D'aquest mode, el negre no modifica la imatge, mentre el blanc genera blancs purs.
   
10. Subexpsar: La opció Subexposar produeix l'efecte invers a sobreexposar. El resultat serà: una imatge més fosca quant més ho sigui el píxel superior; i menys quant més clar, de manera que el blanc no produeix canvis. A l'igual que a sobreexposar, si els píxels inferiors són negres o blancs els superiors no afectaràn a la imatge.
    
11. Enfosquir: El mode enfosquir és una altra forma d'aconseguir que les imatges mostrin les zones més fosques; prevaleixeràn els pixels més foscos de tots. Si el píxel superior és més fosc que l'inferior, tindrà predomini a la imatge i viceversa. En ocasions, superiors e inferiors tindràn un valor de brillantor similar, per la qual cosa el resultat serà una mescla d'ambdos.
    
12. Aclarir: Segueix una dinàmica completament inversa a la d'enfosquir, aconseguint l'efecte contrari.
    
13. Diferència: El color dels píxels inferiors serà modificat en quant a la seva composició ja que se'ls sustraeix el superior. Si els píxels inix cap canvi; si són blancs, els colors dels píxels superiors quedaràn invertits.
    
14. Exclussió: Similar a diferència però amb menys saturació i contrast.
    
15. To(que en photoshop vól dir Matiç): Fa prevalèixer els matiços dels píxels superiors deixant els valors de brillantor i de saturació als inferiors. Així, si el color dels inferiors és molt lluminós o molt saturat, el tó dels superiors no afectarà a la imatge. Tampoc si és blanc i negre.
    
16. Saturació: En aquest cas, predominarà la saturació del color dels píxels superiors, és a dir que en realitat provoca una saturació o apropament cap al gris dels colors inferiors segons com siguin els superiors. Amb aquest mode, si el color superior és molt saturat, ll'aspecte serà el d'una imatge molt saturada; si és poc saturat, la imatge també ho serà. Ja que només té en compte la saturació dels píxels superiors, els inferiors conservaràn les seves tonalitats i brillantors.
    
    Si els píxels superiors són blancs o negres, els inferiors patiràn una conversió al gris. Si els inferiors són blancs o negres, la imatge no es modificarà.
    
17. Color: Les components del color dels píxels superiors predominaràn sobre els inferiors, dels que només es tindrà en compte la brillantor.
    
18. Lluminositat: Els píxels inferiors seràn més clars o més foscos, preservant el seu matiç i saturació, i depenent del grau de lluminositat de les superiors.
    
19. Subexposició lineal: Ilumina el color base per reflexar el color de fusió augmentant la brillantor. Fusionar amb negre no produeix canvis.
    
20. Llum focal: Sustitueix el color, depenent del color de fusió. Si el color de fusió és més clar que un 50% de gris, els píxels més foscos se sustituiràn. Si el color de fusió és més fosc que un 50% de gris, seràn els píxels més clars els sustituits.
    
21. Llum forta: Multiplica o trama els colors, depenent del color de fusió. Si el color de fusió és més clar que un 50% de gris, la imatge s'aclarirà com si es tramés. Si el color de fusió és més fosc que un 50% de gris, la imatge s'enfosquirà com si es multipliquès. Això resulta útil per afegir ombres a una imatge.
    
22. Mescla definida: Aques mode de fusió acoloreix, amb el color frontal, els píxels amb més del 50% de gris. Els inferiors al 50% no varien.
    
23. Sobreexposició lineal: Busca la informació de color de cada canal e ilumina el color base per reflexar el color de fusió augmentant la brillantor. Fusionar amb negre no produeix canvis.
    
    

Photoshop - Exercici sobreexposar

Exercici:

Fes que aquest dia ennuvolat es converteixi en un dia clar amb les eines de sobreexposar.

Teoria del color

Existeixen diverses teories del color des dels grecs. Totes elles establien tota una sèrie de regles per definir entre d'altres coses l'objecte de l'ús dels colors i com mesclar-los. Les diferents teories del color han tingut també diferents motivacions. Es feien en funció del gremi des d'on s'estudiava o cap el que anaven dirigides.

Per exemple existeixen teories del color pictòriques destinades a reglamentar i ajudar als pintors en funció dels pigments existents. També existeixen teories del color més orientades a la psicologia de la percepció i altres que estàn realitzades des del punt de vista de la física(òptica i termodinàmica).

Una de les conclussions que va extreure Newton, amb el seu famós experiment en que va fer passar un feix de llum a través d'un prisma de vidre de costats no paral·lels, és que la llum es pot descomposar en feixos de llum de colors. La visió de la ciència no ha despertat massa entusiasme entre els artistes(pintors), acostumats a la mescla de pigments, ja que per aquest gremi ha estat poc aplicable mesclar colors llum ja que no disposaven de mitjans tecnològics encara per controlar la llum. Però gràcies a la informàtica la representació de gràfisme mitjançant monitors(que són uns artilugis que emeten "colors llum") ha canviat aquesta visió. Justament ara els video-artistes o els artistes en format web estàn fent servir el model tradicionalment més proper a la ciència.

PREGUNTA:
Si de lluny de la pantalla vosaltres veieu al monitor(o un televisor) moltíssims colors, com és que si us apropeu amb una lupa al monitor(o televisor) els colors es redueixen al Vermell, Verd i Blau?

La resposta és que tota la resta de colors que nosaltres veiem al monitor es "generen" en la nostra percepció a partir d'aquests tres.

A la introducció hem estat parlant dels sistemes de color additius i sustractius. Recordeu que volien dir?

1. Aditiu vól dir "que suma".
2. Sustractiu vól dir "que resta".

Què és el que resta o suma? Resposta: La llum.

Llavors: quan tingueu un sistema de colors que al mesclar els seus colors primaris tendim cap al color blanc es tracta de colors aditius. I si al mesclar-los ens allunyem del blanc llavors el sistema de colors l'hem d'anomenar sustractiu.

---

MODEL RYB(Vermell, Groc, Blau)
Quan anàveu al col·legi de petits segurament us feien fer manualitats i vau començar a mesclar colors. Allà us vau adonar principalment de dues coses:

1. Que a mesura que anàveu mesclant els colors la cosa cada cop estava més negra.


2. Al mesclar vermell i groc obtenieu el taronja. Al mesclar el blau i el groc obtenieu el verd. Al mesclar el blau i el vermell obtenieu el propre. És a dir que a partir de la mescla dels colors vermell, blau i groc obtenieu la resta de colors de l'arc de Sant Martí.

---

MODEL CMYK(Cyan, Magenta, Groc)
Més tard, si vau continuar fent una mica més d'arts plàstiques resulta que si anàveu a la botiga havieu de comprar tèmperes de colors cyan, magenta, groc i negre. Us vau adonar entre d'altres coses que el cyan no és el mateix blau i que el magenta és una mica rosa cosa que segurament us va sorprendre. Però també, al mesclar-los vau veure que obtenieu altres colors.

El sistema CMYK és el que es fa servir en arts gràfiques per imprimir. I també es fa servir a les vostres impresores.

---

MODEL RGB(Vermell, Verd i Blau)

Així com els anteriors el RYB i el CMYK són colors sustractius aquest altre és aditiu. Potser no és tant intuitiu que els anteriors ja que al principi xoca que al mesclar vermell i verd obtinguem groc. És a dir que al mesclar-los tendim cap a blanc. Aquest sistema és el que ens interessa per fer disseny de pàgines web. Farem servir aquests.

---

DIMENSIONS DEL COLOR

El color té tres components:

1. Matiç. El que ens fa distingir els colors vermells dels blaus. Sovint els representen en un cercle cromàtic.
2. Brillantor o tó. (trobareu també que li diuen tó al matiç; simplement és un abús del llenguatge i està equivocat).
3. Saturació: La vivacitat dels colors, anant des d'escala de grisos fins a colors ben llampants.

Podriem dir que el color és tridimensional. Al só li passa una cosa semblant. El só té tres components: volum, nota(freqüència) i timbre.

COLORS PRIMARIS

Aquells colors a partir dels quals podem obtenir la resta o quasi la totalitat de la resta se'ls hi diu colors primaris. I als obtinguts per la mescla de primaris se'ls hi diu secundaris. Cada un dels sistemes de colors que hem citat tenen els seus colors bàsics o primaris.

La designació d'uns matiços en concret com a primaris és arbitrària. Tres colors del cercle cromàtic suficientment separats entre sí podrien fer el mateix paper.

1. Físics i monitors fan servir RGB.
2. Artistes fan servir: RYB.
3. Arts Gràfiques i impresores: CMYK
4. Psicòlegs fan servir: Blau, verd, vermell i groc, cadascún dels quals provoquen una reacció que no implica a les demés.

L'artista utilitza els colors, el físic les llums de color i el psicòleg s'interessa per les dues coses.

---

Colors Complementaris:

Aquells colors que al mesclar-los obtenim el color blanc. Per exemple: #ffff00 (groc) + #0000ff (verd). Bé, això no és exactament així ja que només funcionaria si són colors aditius.

Mireu aquesta adreça següent que us defineix els colors complementaris en funció del cercle cromàtic:

http://www.xtec.es/~aromero8/acuarelas/complementarios.htm

Allà, com veureu, ens diu que els complementaris estàn disposats en els costats oposats del cercle cromàtic, per una banda, i que al mesclar-los obtenim un color gris fosc tirant cap a negre, és a dir que es neutralitzen.

[To be continued...]

El color no és una propietat dels objectes sino de la percepció d'aquests que fem amb la vista-cervell...

Fisiologia del color, Filtres(els pigments es comporten com a filtres que només deixen passar...), semàntica del color,...

Photoshop - Dibuix Vectorial - 1a Part

Curvas de Bezier

Wikiexplicació:

Curvas de Bézier. Es un sistema que se desarrolló hacia los años setenta del siglo XX, para el trazado de dibujos técnicos, en el diseño aeronáutico y de automóviles. Su denominación es en honor a Pierre Bezier quien ideó un método de descripción matemática de las curvas que se comenzó a utilizar con éxito en los programas de CAD... (Segueix).

Hem vist que una de les formes per aconseguir sel·leccionar és a partir de traçats vectorials. Hem estat aprofundint aquests darrers dies en el dibuix vectorial des de Photoshop ja que això ens permet gaudir d'una altra forma més de sel·lecció. Sent la sel·lecció molt important a la hora de treballar a Photoshop. Una altra raó no gens menys important és que ens dona una mica més de joc a la hora de fer les nostres composicions en Photoshop.

En aquest aspecte aprofundirem en els aspectes vectorials del photoshop.


CONTROLANT EL DIBUIX VECTORIAL A PHOTOSHOP

EINES
A photoshop disposem de les següents eines per fer i controlar el dibuix vectorial:

Us recomano que quan hagueu de fer servir aquesta eina feu servir el mínim número de nodes quan volgeu que les corves siguin suaus. No cal que us amoineu molt si el dibuix no acaba de sortir perfecte ja que després amb altres eines com les eines de sel·lecció de traçat i sel·lecció directa podreu anar corretgint el dibuix millor. La eina Convertir punto de ancla també ens anirà bé sempre que volguem fer que un node d'una corva es converteixi en un vertex. Això ho fem simplement fent click a un node amb aquesta eina. I si en contes de fer click apretem el botó esquerre del ratolí i arrosseguem aconseguirem que un vertex es converteixi en corva. També, el punt d'ancla permet tractar els agafadors de la corva de forma independent.

Aquestes eines serveixen per sel·leccionar, en el cas de la fletxa negra traçats sencers i en el cas de la fletxa blanca en nodes d'aquests traçats. La fletxa blanca també permet controlar els agafadors dels nodes de les corves. I en funció de com s'inclinin i s'estirin aconseguim deformar les corves fins ajustar-les. Lo principal és que aconseguiu controlar el modelatge vectorial amb aquestes dues formes. Us recomano que practiqueu tot el que pogueu amb aquestes eines fins trobar-li la lògica i fins que guanyeu l'habilitat suficient.

Aquestes eines en realitat serveixen per crear formes vectorials predefinides igualment editables posteriorment amb les eines de control vectorial anteriors. Photoshop també disposa d'unes biblioteques de formes personalitzades. Si es vól també pot crear les seves formes personalitzades. D'aquesta manera disposariem de la forma vectorial d'un logo per poder-la fer servir sempre i quan ens calgués.

FINESTRA TRAÇATS
La finestra traçats ens permet fer vàries gestions dels traçats i les màscares vectorials que fem servir en un arxiu de photoshop. En aquest exemple en concret es veuen dos traçats i una màscara vectorial o forma.

A sota existeixen uns botons que permeten entre d'altres convertir un traçat en una sel·lecció, farcir de color en una capa la zona interna d'un traçat o pintar el contorn.

També hi ha un botó que permet convertir una sel·lecció en un traçat.

Una recomanació. Sempre que volgueu conservar un traçat convé que l'aneu anomenant si no voleu que desaparegui en iniciar un nou traçat, ja que l'anomenat "traçat de treball" es substitueix pel següent la propera vegada que es fa servir una ploma de Bezier. Aneu afegint traçats. Tants traçats com us calgui en el vostre treball.

Per últim cal que feu servir correctament el panell propietats.

Photoshop - Finestra capes

• Renombrar "FONDO"
  Quan obriu una imatge amb el photoshop per defecte la posa en una capa anomenada FONDO que esetà bloquejada. Si volguèssim desbloquejar-la com per exemple per canviar-la d'ordre amb altres capes, només ens cal canviar-li el nom. Canvieu-li el nom fent doble click sobre la capa Fondo i veureu com se'n va el candau.
• Afegir capa ()
• Eliminar capa ()
• Duplicar capa
• Màscara de capa()
  A l'igual que Flash les màscares de capa serveixen per definir allò que volguem que es vegi d'una capa i ocultar la resta. Però a diferència de Flash aquest cop admet graus de transparència. Quan apliquem una màscara a una capa es situa una miniatura al costat de la imatge. Fixeu-vos en la capa 2 de la següent figura. Les zones blanques de la màscara de la capa 2 es representaràn com a opaques mentre que les negres seràn zones transparents de la imatge. I les zones grises serveixen per definir semitransparències.
  

Continuaré....